Opinió

Quan ens tornarem a veure?

El 21 de juny passat vaig tornar al meu poble, Benissanet, després de quatre mesos sense veure la família.

La pandèmia em va agafar a Vilanova i la Geltrú, i allà em va tenir retinguda, aïllada durant setmanes per possible cas de Covid i enyorant tots els meus. Cada dia, per sentir-me una mica més a prop seu, fèiem videotrucades i calculàvem quan ens tornaríem a veure. Recordo, com si fos avui, la sensació tan estranya que vaig tenir en arribar a l’estació de tren i, per fi, veure els meus pares: tots els mals pensaments que portava arrossegant des de feia mesos se’n van anar i solament podia plorar d’alegria.

Quatre mesos més tard, em trobo agafant el mateix tren per tornar a Vilanova, però amb una sensació molt diferent.

Com molts, solament puc pensar en què vindrà ara i desitjar amb totes les meves forces que no tornem a passar el mateix.

Vilanova i la Geltrú (Garraf)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.