Cultura

L’activitat arqueològica torna a revifar aquest estiu

Després d’un any passat alterat per la pandèmia, el sector ha remuntat fins arribar a xifres similars al 2019

L’estiu sol concentrar fins a un 80% de les intervencions arqueològiques

Ara, tenen lloc els camps de treball i les excavacions programades

Amb l’arribada de l’estiu, l’activitat arqueològica s’incrementa. És, literalment, la temporada alta dels arqueòlegs, sigui per raons meteorològiques –fa millor temps i hi ha més hores de llum– o perquè les excavacions esdevenen autèntiques escoles de pràctiques per als estudiants. És tant així que un tant per cent molt alt de les intervencions arqueològiques –hi ha anys que un 80%– es concentra durant la temporada estival. I si bé l’any passat, en el que va ser el primer estiu afectat per la Covid-19, l’activitat es va ressentir, aquest any els arqueòlegs han tornat a fer l’agost.

Respecte a les excavacions que promouen directament la Generalitat o els consistoris, lluny d’aquelles xifres que havien arribat a sumar fa una dècada –fins a una seixantena d’intervencions per aquestes dates–, sí que s’ha tornat a la trentena d’abans de la pandèmia. Concretament per aquest estiu del 2021: un total de 31 excavacions, 15 intervencions de recerca i 16 de preventives.

Joan Llinàs (Atri Cultura i Patrimoni), arqueòleg que només aquest estiu haurà dirigit quatre intervencions, corrobora que “com l’any passat, res” i que “a poc a poc” s’ha anat recuperant una activitat similar al 2019. “Anem enfeinats a l’estiu. No fem vacances perquè és quan tenen lloc els camps de treball i les excavacions programades”, explica. Tanmateix, com matisa, és tot l’any que es treballa. “D’excavacions, en van sortint tot l’any. Segurament, feines més petites, com són controls arqueològics d’obres i de nuclis antics amb restes, o som cridats per fer estudis històrics en terrenys de particulars”, hi afegeix.

Respecte als canvis que ha comportat el virus, assegura que prenen mesures i certa precaució, com pot ser disposar de gel hidroalcohòlic, no compartir eines i posar-se la mascareta, que va bé també “per protegir-te per la pols”. Això sense dir que vacunats, millor.

Un castell i una vil·la

Si hi ha una demarcació que durant aquest període de temps registra anualment el pic d’activitat, aquesta és, sens dubte, la gironina. El mateix Llinàs va completar la campanya d’excavació del castell de Sant Iscle de Vidreres, un camp de treball anual impulsat per l’Ajuntament i que aquest any ha permès arribar al subsol natural de l’interior de la fortalesa i identificar alguns enterraments de la necròpoli altmedieval. També s’ha excavat a l’exterior de la muralla, ampliant l’àrea del fossat del castell fins a aparèixer una construcció defensiva més antiga.

D’altra banda, el mes passat es va dedicar a excavar la imponent vil·la romana dels Ametllers, situada al bell mig de Tossa de Mar. La voluntat és museïtzar el jaciment i, tot excavant a la part més rústica de la vil·la, han aparegut una sèrie d’enterraments d’època romana o visigòtica, per tant, i en espera dels estudis tècnics, fets segurament quan la vil·la ja estava abandonada.

“Catifa d’ossos” a la llum

Sens dubte, un dels jaciments que més ha donat de si –en espera que es presentin els resultats de la resta d’intervencions – és el de Queralbs, conegut amb el nom de Roc de les Orenetes. Es tracta d’una necròpoli on l’última campanya arqueològica feta per l’equip d’investigadors de l’Iphes, a finals del mes passat, ha tret a la llum 1.200 restes, la majoria humanes. Han arribat a identificar 50 individus de diferents edats, des que les van començar a trobar l’any 2019. Amb només 9 m2 excavats aquests anys per l’alta concentració de peces, els arqueòlegs remarquen que és un jaciment “excepcional” i, probablement, el sepulcre prehistòric “més important” dels Pirineus pel que fa a preservació, nombre d’individus exhumats i localització, segons el seu codirector Carles Tornero.

Aquest any, també han confirmat que la necròpoli es va utilitzar durant mil anys, des de la fi de l’edat del coure (fa 4.300 anys) fins a la meitat de l’edat del bronze (fa 3.400 anys). “Una catifa d’ossos barrejats” és una de les fórmules que els investigadors acostumen a fer servir per referir-se al Roc de les Orenetes. Fa 50 anys, un jove Eudald Carbonell la va descobrir amb un grup d’amics i es va tapar l’entrada, per garantir-ne la preservació. La cova, situada a més de 1.800 metres d’altura, és de difícil accés i té una superfície global d’uns 30 m2. Fa dos anys, es va reobrir per iniciar un projecte d’investigació i no fa més que donar alegries.

LES XIFRES

1.200
restes s’han trobat en dos anys al Roc de les Orenetes, entre què 50 d’humanes prehistòriques.
2.300
metres és l’altitud a què es troba la cova prehistòrica amb ocupació humana a més altura dels Pirineus.
80
per cent de les intervencions arqueològiques solen tenir lloc entre els mesos de juliol i setembre.

Excavació a la cova a més altura dels Pirineus

J.C.L

Un equip de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (Iphes-Cerca) i de l’àrea de prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili (URV) està duent a terme una excavació en extensió a la cova prehistòrica 338, la cavitat d’aquesta època amb ocupació humana localitzada a més altura dels Pirineus, concretament a 2.300 metres. Situada al parc natural de les Capçaleres del Ter i Freser, al terme municipal de Queralbs (Ripollès), actualment i fins al 6 de setembre s’estan fent treballs dirigits pels arqueòlegs Carles Tornero i Eudald Carbonell.

Se la coneix com la cova del Forat de l’Embut i és càrstica, té més de 100 m2 i està ubicada en un enclavament estratègic, a mig camí entre la vall de Núria i el pic del Puigmal, el cim més alt de la zona. Històricament, la cova 338 ha estat estretament vinculada a l’ús ramader dels extensos prats de l’entorn durant la temporada estival, com a refugi natural dels pastors que acompanyaven els ramats, generalment d’ovelles. Una de les línies de treball de la intervenció que s’inicia ara és contrastar si les primeres ocupacions prehistòriques documentades a la cova ja estaven associades a aquesta activitat ramadera dels espais d’alta muntanya i esbrinar si aquesta cavitat va poder tenir altres funcions i usos, pel moment desconeguts. La campanya permetrà excavar en extensió la cova i es preveuen noves actuacions els pròxims anys.

La missió arqueològica no esta exempta de dificultats. Atesa la seva ubicació i accés (de manera motoritzada, a la vall de Núria només és possible amb el tren cremallera), els treballs es concentraran en deu jornades ininterrompudes en què participarà un equip reduït de professionals. La instal·lació de la infraestructura mínima necessària i la realització d’un registre planimètric i gràfic minuciós dels espais i les parets de la cavitat es durà a terme durant aquesta primera campanya, amb previsió de futurs anys de treball. A més de l’excavació, el projecte inclou un pla de protecció de la cavitat per a la salvaguarda, així com la difusió dels resultats que aporti la investigació científica relacionada i que seran d’utilitat pel Parc Natural de les Capçaleres del Ter i Freser.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Todd Haynes
CINEASTA

“La Velvet és l’equilibri entre Reed i Cale”

SANT SEBASTIÀ

La GIO s’estrena a Temporada Alta amb dos concerts

Girona

Fires a la plaça del Vici

Invitació a l’aventura

Barcelona
Mirador

Jesús, debat dramàtic

Periodista i escriptor

Amb l’equilibri subtil del Fuji

Barcelona
societat

Grans i petits, en els 36 tallers de Barcelona Dibuixa

Rècord de visitants al festival d’arquitectura Open House BCN

Barcelona

El Palau de la Música commemora els 50 anys del discurs de Pau Casals a les Nacions Unides

Barcelona