Cultura

Terror de mare

Claudia Llosa ha estrenat a Netflix el film ‘Distancia de rescate’ després de passar per Sant Sebastià

La “distància de rescat” fa referència al lloc on ens hem de situar per poder rescatar un fill nostre en cas de perill. El concepte dona títol a una novel·la de l’autora argentina Samanta Schweblin publicada el 2014 i a l’ adaptació cinematogràfica que signa la cineasta Claudia Llosa, la guanyadora de l’Os d’Or de Berlín del 2009 per La teta asustada. La pel·lícula s’acaba d’estrenar a la plataforma Netflix.

La directora peruana, que ha escrit el guió juntament amb l’autora del llibre, es va sentir immediatament identificada amb aquesta història, situada en una zona rural de l’Argentina i protagonitzada per dues dones que viuen un infern a causa dels seus fills. Ho explicava Claudia Llosa en el passat Festival de Sant Sebastià, on va competir el film, en una entrevista a aquest diari: “Personalment, connecto amb aquesta por de la pèrdua, ho puc entendre de manera molt visceral. Ja es veu a La teta asustada i en altres treballs que he fet. Però aquí la por no és tant el problema, sinó el fet que esdevé una paranoia.” Llavors es converteix en una cosa incontrolable: “Transforma la realitat i la desdibuixa, i la seva gestió esdevé quelcom més patològic i sinistre. La por es transforma aleshores en terror.”

Claudia Llosa creu que és un sentiment universal: “És un terror que tots coneixem i entenem. Dins d’aquesta por, hi ha altres pors més transversals, com la de no reconèixer el teu fill com a propi. Això porta a parlar d’un concepte que m’encanta, que és la «distància de rescat» que ens imposem fins i tot a nosaltres mateixos.”

Trobar l’equilibri no és fàcil, a parer de la cineasta: “Hi ha un equilibri difícil entre la llibertat que donem als nostres fills perquè s’equivoquin, perquè aprenguin i esdevinguin individus, i la necessitat de protegir-los.” Això connecta també amb un altre tema de la pel·lícula, el medi ambient. “Aquest equilibri està relacionat alhora amb el fet de cuidar el planeta, que és la mare que ens acull –reflexiona–. Tenim el dubte de si ja l’hem espatllat, de si és massa tard. La novel·la et col·loca en un lloc que travessa tots aquests temes.”Hi ha un altre tema que recorre el film: la llibertat de les dues dones protagonistes, una que viatja amb la seva filla de vacances a una zona rural (María Valverde) i una altra que viu allà (Dolores Fonzi) i té un fill que es comporta de manera estranya. “En els darrers 50 anys, la maternitat s’ha redefinit –reflexiona Claudia Llosa–. Tinc la necessitat de trencar vells binomis com el de dona-mare, que a més ha de ser una mare cuidadora i ha de deixar-ho tot per fer-ho bé. Quan trenquem amb això, entrem en el feminisme, que va de bracet amb l’ecologisme, perquè són dues lluites urgents.”Com és habitual en el cinema de Claudia Llosa, la realitat es barreja amb allò fantàstic o metafísic. “Un relat, per funcionar, ha de tenir per mi dos elements. Hi ha un element que recorre el relat que ha d’estar ancorat en allò real: això pot passar. Però també un element que descol·loca perquè no pot passar. Si em sostinc en allò real, puc expandir les parets del relat cap al que no és possible, i és en aquests racons on m’agrada ser, trobar una sortida que potser en el pla real no la trobaré. Sento que això ens passa a l’Amèrica Llatina, ens relacionem amb el que ens dol des d’aquest altre lloc també, des d’un pensament que expandeix allò racional, i forma part de la nostra cultura.”Samanta Schweblin va publicar la novel·la el 2014 i, tot i que va tenir diversos pretendents, es va resistir a vendre els drets per al cinema, però Claudia Llosa la va convèncer de seguida. “Vaig ser molt honesta –comenta la directora quan li preguntem com la va convèncer–. Vaig sentir immediatament una sensació de connexió amb ella, que es va mostrar disposada a oferir tot aquest material de manera molt generosa, fins al final. No va sobreprotegir l’original, al revés. Em va semblar interessant aquest binomi de dues dones construint aquest discurs sobre dues dones. Ha redefinit la meva manera d’escriure, estava acostumada a fer-ho sola.”Sitges Industry manté el format híbrid, combinant activitats en línia i presencials.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.