La Borsa
Més valors
Economia

MIQUEL PUIG

COORDINADOR DEL COMITÈ ASSESSOR CATALUNYA-NEXT GENERATION EU

“Cal pressionar Madrid per poder fixar les prioritats”

“Amb els fons europeus ens juguem la prosperitat de la propera generació”

“L’Estat està disparant amb perdigons i hi ha el risc que reprodueixi el pla E de Zapatero i els diners suposin només un breu estímul, sense capacitat realment transformadora”

“Catalunya té l’oportunitat de renovar el sector agroalimentari, el de l’automòbil i la petroquímica”

Una llarga trajectòria
Miquel Puig (Tarragona, 1954) és llicenciat i doctor en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona. Ha estat director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i ha ocupat diversos càrrecs directius a la Generalitat. També ha dirigit la filial d’aeroports d’Abertis i ha treballat de consultor. Actualment és director del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya i regidor a l’Ajuntament de Barcelona per ERC
La falta de mà d’obra qualificada pot ser un fre, s’ha d’apostar per la formació continuada

El govern va crear a l’octubre el Comitè Assessor Catalunya-Next

Generation EU, que ha avaluat els més de mil projectes candidats als fons europeus que la Generalitat ha rebut fins al moment. Els tretze experts escollits han jerarquitzat les propostes, assenyalant les que poden ser més transcendentals per al país tot complint amb l’objectiu de fer l’economia més resistent, productiva i sostenible. L’economista Miquel Puig és el coordinador del comitè.

En quines àrees pot ser Catalunya més forta, en concordança amb els objectius dels fons?
Si parlem de la indústria, en el sector de l’automòbil, perquè o anem cap al vehicle elèctric i autònom o ens quedarem sense. En un món descarbonitzat, la petroquímica experimentarà una gran transformació i, ja que la Unió Europea ha apostat per l’hidrogen, és important que Tarragona hi sigui. I la indústria agroalimentària, sobretot la ramadera, que depèn del porc, perquè és molt important a Catalunya però té un problema de dejeccions que ara la fa insostenible.
La UE també vol que es prioritzi el camp de la salut.
A Catalunya tenim un sector de salut molt potent i capdavanter científicament, però en canvi la indústria que hi ha al voltant és petita, de manera que s’ha de fer una aposta per la indústria i la digitalització de la salut. S’ha de seguir apostant per la recerca i apostar molt per la transferència de coneixement, que és l’assignatura pendent.
Tindran cabuda en aquests fons petits projectes de digitalització o no haurien de ser objecte de les ajudes?
Els diners els rebrà l’Estat espanyol i encara no és clar quina estratègia seguirà. Sembla que la seva preocupació és l’execució dels fons, i els està trossejant molt en ministeris, organismes i ordres, com si estigués disparant amb perdigons. Per això jo no exclouria que coses tan simples com la digitalització d’un negoci o la instal·lació de plaques solars, que no són necessàriament transformadores, estiguin subvencionades. El que tinc clar és que no és probable que, com s’ha dit, les grans empreses s’ho quedin tot. Seran tants diners que el problema serà trobar prou projectes.
Vol dir prou projectes realment transformadors?
Exacte, faltaran projectes si la UE exigeix realment projectes que no generin nova depesa sinó que realment facin que l’economia sigui més eficient, i si l’administració espanyola, que és qui controlarà els diners, també és igual d’exigent.
Es confia molt en aquests fons però també hi ha molts recels.
És fàcil criticar, però l’Estat té un munt de diners i un termini no gaire llarg, fins al 31 de desembre del 2023, per gastar-los, i això és un repte descomunal. Tothom que coneix les administracions públiques dubta que sigui capaç de fer-ho. De fet, la raó fonamental de dir que la meitat dels fons hauran de ser administrats per les comunitats autònomes i els ajuntaments és perquè no té capacitat real per administrar-ho. I ja veurem si ells poden, perquè el procediment de gestió administrativa és arreu molt feixuc.
Pot ser un fre no tenir prou mà d’obra qualificada per a tants projectes capdavanters?
Sens dubte, perquè tenim un problema gravíssim, però al mateix temps hauria de ser un dels objectius dels fons. La UE marca com a prioritat la formació continuada, l’esborrany de l’Estat en parla i un dels esforços més grans hauria de ser dotar els centres dels recursos necessaris per tenir l’FP que ens cal.
El candidat a la presidència, Pere Aragonès, vol crear un comissionat, que vostè dirigiria, per defensar els projectes catalans a Madrid i Brussel·les. Cal aquesta figura?
Estem davant d’una oportunitat única, no veurem mai tants diners, i van dirigits exactament a allò que necessitem, transformar-nos per ser més competitius i sostenibles. I el nou govern de la Generalitat i els grups parlamentaris que li donin suport s’ho han de prendre com una prioritat perquè ens hi juguem la prosperitat de la propera generació. Els diners són a Madrid i s’haurà de negociar allà com es gasten. Si Madrid els gasta com tot indica que farà, la seva eficàcia serà molt petita perquè llavors això serà una reedició del pla E de Zapatero, que va ser un estímul breu, d’uns mesos, amb un efecte transformador nul.
Però tenim marge de maniobra per decidir, realment?
El marge ara és pràcticament nul. Els ministeris estan prenent decisions sobre tots els diners i la intenció és dictar amb detall a les comunitats autònomes i els ajuntaments què han de fer amb aquests diners. Tot indica que la gran preocupació de Madrid no és tant invertir de manera transformadora com gastar i justificar aquests diners, i em sembla bé que a Catalunya tinguem clares les nostres prioritats però ens hem de dedicar a pressionar Madrid perquè, administrant-ho ells o nosaltres, doni suport a aquestes prioritats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
SANTIAGO NIÑO BECERRA

Reflexions

Catedràtic d’estructura econòmica. IQS School of Management

El coneixement és el millor pla de contingència

Catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra. Degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya

La fàbrica d’Europa i la ‘next generation’

Emprenedora

L’assessorament financer en la recuperació postCovid

ECONOMISTA I DIRECTOR DE L’INSTITUT D’ESTUDIS FINANCERS

La universitat, clau en el sistema de recerca català

catedràtic emèrit de bioquímica i biologia molecular. universitat de barcelona
DE MEMÒRIA

Comerç, piràmide o multiesfera

Professor de Política Econòmica de la UB

Carta oberta als polítics que parlen d’innovació

Professor d'Innovació a EADA Business School

I4.0: ‘promote or perish’?

professor de la UOC
SANDRA ZAPATERO
PRESIDENTA DE LA UNIÓ DE TREBALLADORS AUTÒNOMS DE CATALUNYA (CTAC) - UGT

“El 86% dels autònoms cotitza sobre la base mínima de 944 euros”

Barcelona