Política

Objectiu: fer un ‘reset’ al país

Trenta experts lliuren al govern 91 accions per debatre per a la Catalunya de després de la pandèmia

Volen refundar els mitjans de comunicació, un nou model d’elecció de càrrecs, un pla de xoc d’habitatge i un sistema sociosanitari integral

“És ara, dins del parèntesi on s’ha trobat tot el món, quan sembla arribada l’hora de pitjar els botons per fer un reset.” És una de les frases que recull el document, de 63 pàgines, que van començar a elaborar fa un any trenta experts professionals de diversos àmbits per encàrrec de l’aleshores president de la Generalitat, Quim Torra, amb l’objectiu de dissenyar una mirada estratègica per a la Catalunya de després de la pandèmia, i que ahir van entregar al govern. “No és un pla, sinó una crida a un debat de país”, explicaven ahir els seus coordinadors, l’ara consellera d’Acció Exterior i Transparència, Victòria Alsina, i l’expert en transformació digital d’organitzacions i empresari president de Roca Salvatella, Genís Roca.

El document del grup de treball Catalunya 2022 prioritza 91 accions en dotze objectius concrets i, entre altres coses, proposa reformar el model dels mitjans de comunicació apostant per nous continguts audiovisuals; el foment de l’ús social i empresarial del català; la desburocratització de la cultura; la transformació del sistema educatiu; crear un organisme que unifiqui els sistemes de salut i social; la redefinició en tots els àmbits de la col·laboració publicoprivada; un pla de xoc per fer un 10% d’habitatge públic aquesta legislatura; modificacions legislatives per afavorir l’economia competitiva; la creació d’un fons d’inversió per invertir en projectes tecnològics, o una reforma integral del sistema de selecció i control del sector públic basat en capacitats i no vinculat a cicles polítics, són algunes de les accions que recull el document Reset. Crida per reactivar el país . A continuació sintetitzem algunes propostes recollides en els tres àmbits en què s’ha dividit.

Societat justa, apoderada i capaç

Revertir el focus de la cultura en els subjectes i no en els equipaments. Fer-la accessible i garantir la participació. Aprovar l’estatut de l’artista. Revisió crítica del pla d’equipaments culturals fins al 2030 posant èmfasi en la planificació i concertació d’espais de música en directe. Incorporar l’educació artística als centres d’aprenentatge. Coordinació de la planificació i finançament de les grans infraestructures. Repensar el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts perquè sigui un òrgan independent.

Promoure i desenvolupar els usos del català a internet. Dotar-se d’infraestructures digitals culturals i ajudar les empreses a incorporar el català. Promoure’n l’ús social entre els joves, crear recursos i continguts educatius en format audiovisual.

Refundar la governança, el finançament, la transparència i eficiència dels mitjans de comunicació públics. Ambicionar, amb la col·laboració privada, ser el hub audiovisual i digital del sud d’Europa amb el català com a eina d’especialització i produint en castellà i anglès.

Accelerar la transformació del sistema educatiu. Escolarització equilibrada i universalitzar l’etapa de 0-3 anys. Pla d’abordatge del fracàs escolar. Millorar la formació professional, apostant per la dualitat i la formació contínua. Fomentar les escoles de segona oportunitat i d’adults.

Crear un sistema integral d’atenció i cura de les persones amb un organisme que mediï entre l’àmbit social i el de salut. Tenir un treballador social de referència per a tot el cicle de la vida. Fer una llei d’acció concertada que garanteixi, al marge de la de contractes del sector públic, la protecció dels drets socials, l’interès general i la qualitat d’atenció a les persones vulnerables. Fer una llei d’ordenació de les professions de l’àmbit social. Garantir contractes laborals equiparats al règim general dels cuidadors. Transformar el model d’atenció domiciliària potenciant l’entorn comunitari, la predicció, la prevenció i l’acompanyament. Pla nacional contra la violència masclista. Ampliar la cobertura de la renda garantida de ciutadania.

Pla de xoc territorial en l’habitatge perquè el 10% sigui públic en deu anys. Prioritzar la rehabilitació. Coordinació amb els serveis socials per donar resposta ràpida a les 3.000 persones en situació d’emergència. Accions específiques en àrees d’alta densitat i impulsar accions de repoblament al món rural.

Economia amb talent i innovació

Crear un grup permanent de juristes per regular els àmbits relacionats amb el desenvolupament i la innovació. Millorar i innovar en la legislació fiscal. Simplificació de tributs a autònoms i exempcions a pimes per a formació i transformació digital. Reformar l’Autoritat Catalana de la Competència amb independència política. Reestructuració del Servei d’Ocupació de Catalunya perquè sigui proactiu. Incorporar la innovació verda als sectors tèxtil i farmacèutic. Implementar 15 àrees de promoció econòmica urbana a un mínim de deu ciutats. Crear centrals logístiques urbanes per a la distribució de productes.

Reorientar el destí del retorn de la taxa turística per protegir el patrimoni natural, cultural i històric. Crear una plataforma d’innovació turística sota lideratge públic amb agents del sector i d’altres vinculats a la innovació.

Impulsar la creació d’energia km 0. Fer un estudi tècnic en sis mesos sobre la millor adequació de cada tipus de font d’energia als diferents sectors i territoris. No autoritzar cap planta si no és renovable i vol oferir un servei de proximitat. Caldrà un nou marc regulador. Cedir terrenys públics per a instal·lacions energètiques publicoprivades d’escala municipal i dotar-los d’ajuda financera. Compra pública de productes locals i ecològics per reforçar la viabilitat d’empreses i cooperatives. Crear un cos públic amb experts per assessorar en la gestió de les explotacions agrícoles, ramaderes, pesqueres i forestals.

Posar en marxa el Consell per a la Recerca i la Innovació. Més finançament a les universitats i centres de recerca lligat a contractes programa i condicionat a l’assoliment de fites, i també a programes d’acollida de talent. Crear un fons d’inversió, amb capital majoritàriament públic, per a projectes basats en tecnologies disruptives, sobretot biotecnologia, tecnologies de la informació o energia neta. Crear fons especials per a tecnologies i dispositius mèdics en fase scale-up per als hospitals fets a Catalunya.

Fer un país de ciència i dades. Promoure una legislació que obligui que les decisions públiques vagin acompanyades d’un annex basat en evidències empíriques i científiques. Estendre repositoris per a la publicació i anàlisi de dades públiques i de recerca accessibles. Fomentar la col·laboració publicoprivada en l’àmbit de les dades. Convertir l’Institut d’Estadística de Catalunya en el punt central per centralitzar informació del país i que hi hagi responsables per sectors i territoris.

Un sector públic reformat i àgil

Promoure i atraure talent repensant els sistemes de selecció, formació i avaluació i de carrera professional de directius i empleats públics. Transformar l’Escola d’Administració Pública de Catalunya en un consorci que faci de paraigua de totes les administracions per a aquests processos. Articular un sistema de direcció pública professional amb l’actualització del marc normatiu que separi les carreres polítiques de les professionals i asseguri capacitats gerencials. Organitzacions menys jeràrquiques i més horitzontals, amb equips multidisciplinaris per a encàrrecs concrets. Aplicar un sistema que permeti la circulació de treballadors en diferents administracions. Regular la precarietat laboral dels interins en cinc anys.

Crear un observatori transversal a les administracions que impulsi bones pràctiques i el seguiment, gestió i avaluació, donant comptes al Parlament. Escurçar els terminis de la tramitació administrativa. Més autonomia als organismes del sector públic amb òrgans de control intern. Redefinir, amb instruments legals i econòmics adients, el concepte de col·laboració publicoprivada compartint beneficis i riscos, creant valor públic i amb gestors que coneguin el marc institucional. Promoure auditories ciutadanes dels serveis públics.

Reequilibri del territori actualitzant el model de finançament local i fent un pla especial per als problemes estructurals i de finançament dels 134 micropobles. Pactes forestals i per a la conservació i explotació del litoral.

LES XIFRES

60
per cent
de l’habitatge fet aquesta legislatura hauria de ser públic si es vol arribar al 10% del total en deu anys.
124
euros
és la inversió ‘per capita’ en cultura a Catalunya, i es proposa arribar als 210 euros de la mitjana europea.

Un calaix amb 1.309 propostes

Els coordinadors del document són conscients que els debats que proposen tenen les seves arrels en problemes estructurals que tenen més a veure amb la transició d’una societat industrial a una societat digital que no pas amb la mateixa pandèmia, segons va explicar Genís Roca. El treball no s’ha vertebrat al voltant de “cap interès sectorial, territorial ni partidista”, segons explicava, i ha de tenir presència “en el disseny del país”. Les múltiples reunions fetes telemàticament amb els grups de treball i centenars d’entitats i associacions que recull el mateix document van acabar aportant “més de 1.400 propostes d’accions”. És a dir, que 1.309 han quedat al calaix, “destriant el gra de la palla i fent una aposta” per les 91 que van presentar. “No vol ser un diagnòstic més, ja que el nostre país està hiperdiagnosticat” amb plans, acords, pactes nacionals i llibres blancs que “si n’haguéssim executat ni que fos parcialment uns quants avui seríem una potència mundial”, va ironitzar Roca.

Els 30 integrants del grup de treball era la primera vegada que coincidien físicament perquè la pandèmia no ho havia permès, destacava l’altra coordinadora, Victòria Alsina. L’ara consellera explicava que “no vol ser un receptari d’obligat compliment” sinó un debat col·lectiu que “interpel·la” totes les administracions públiques i privades i la societat civil. Va explicar que a l’hora de fer-lo es van autoimposar ser “optimistes” i seleccionar accions que fossin “raonablement possibles” en les circumstàncies actuals i que es puguin iniciar a curt termini.

Roca va assegurar que haver participat en l’elaboració “no implica estar d’acord” en tot perquè cadascú té la seva visió particular.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Ayuso és reelegida presidenta de la Comunitat de Madrid

Madrid

El PSOE guanyaria les eleccions però el PP se situa a 3,5 punts en ple debat sobre els indults, segons el CIS

Madrid

Sánchez recorda que la recuperació demana “estabilitat” i que “la discòrdia partidista o territorial és un llast”

Barcelona

Aragonès i Puigdemont: “Els indults no són la solució al conflicte”

barcelona

El PSC retreu a Aragonès que hagi “prioritzat” reunir-se amb Puigdemont a assistir a la conferència de Sánchez al Cercle

Barcelona

Romeva, sobre els indults: “Potser dormiré a casa però la meva realitat judicial seguirà activa molt temps”

Barcelona

Rull presenta el seu recurs davant del Tribunal Europeu de Drets Humans per la condemna de l’1-O

Barcelona

Ximo Puig defensa els indults i replica a Casado que tothom pot parlar de política

barcelona

Uns fonaments pel desglaç

barcelona