Societat

El Barri Vell de Girona: entre les propostes i la realitat

Un treball entre l’associació de veïns i tècnics de l’Ajuntament plantejarà usos dels equipaments buits

L’equip de govern valora el debat, però ajorna decisions a l’hora de destinar-hi inversió per raons de pressupost i de viabilitat tècnica

Insten a “tractar” l’ús dels espais i places al voltant de la Sopa

L’Ajuntament de Girona treballa per definir quin ús cal donar als equipaments buits del Barri Vell. A partir d’un procés participatiu, l’equip de govern, de Junts i ERC, tindrà una “diagnosi” sobre un hipotètic pla d’usos, però ajorna qualsevol concreció en inversions per raons de pressupost i per conèixer-ne la viabilitat tècnica, segons reconeix la regidora de Promoció Econòmica i exresponsable del Barri Vell, Glòria Plana (Junts).

L’arquitecta i urbanista barcelonina Itziar González va guanyar un concurs per elaborar el pla. Més que una revisió del pla especial, vigent des del 1983 i que s’ha retocat puntualment, González explica que l’objectiu és que es desenvolupi “un pla d’accés a l’habitatge, un pla d’usos, un pla d’accessibilitat per anar resolent més coses, més àgilment”: “Era la línia en què es trobava l’Ajuntament en aquell moment i que vam compartir”, resumeix.

Edificis i parcel·les

De la llista d’equipaments buits del tot, ja no hi són espais encara ocupats o d’altres amb projecte definit (Casa Pastors). Hi són, entre altres, l’antic edifici dels Maristes i una casa al carrer Ballesteries, de titularitat municipal, i parcel·les reservades en el planejament com a equipament, diu González.

La regidora de Ciutadania i Barri Vell, Maria Àngels Cedacers (ERC), ha participat activament en el procés participatiu, igual que tècnics municipals, com ara els caps d’àrea d’Urbanisme, Patrimoni i Sostenibilitat.

Les condicions perquè els edificis puguin ser d’’ús comunitari depenen dels diners i de la pandèmia. “Hi ha barris que són 12.000 persones, 9.000 o 4.000. Tant de bo poguéssim comprar tots els edificis [buits] del Barri Vell, però també de Torre Taialà o la Farinera Teixidor. Hi ha patrimoni a tota la ciutat”, recorda Cedacers. Al Barri Vell hi viuen 3.700 veïns [vegeu la peça].

Hi ha preocupació veïnal pel moviment continuat de persones entorn del recurs assistencial de la Sopa. “No és que el dispositiu assistencial sigui petit, sinó els horaris. És sobre l’acompanyament que necessita aquest col·lectiu, que és de 24 hores. I [els horaris] només acompanyen les hores que acompanyen. I el conjunt d’espais i placetes al voltant de la Sopa passen a ser d’un ús de la Sopa. I això és una cosa que es repeteix i que l’Ajuntament hauria de tractar”, diu.

Al març, l’associació de veïns va presentar 1.200 firmes per falta de seguretat i van lliurar una carta a la batllessa, Marta Madrenas (Junts). Els veïns es referien a espais propers a la Sopa, carrer Ciutadans, passeig Arqueològic i a punts propers als ponts del riu Onyar.

Un 9,4% dels veïns, de menys de 14 anys

La regidora de Ciutadania i Participació de Girona, Maria Àngels Cedacers (ERC), assenyala que al Barri Vell hi ha empadronades 3.700 persones. N’hi ha 350 de 0 a 14 anys, és a dir, un 9,4%, i 3.000 que tenen entre 15 i 64 anys. La junta de l’associació de veïns té la voluntat que es puguin ampliar els equipaments cívics i comercials al barri. Amb el recent canvi de directiva, encara no han pogut valorar a fons el procés participatiu i quines són les principals mancances a cobrir.

Veuen inviable la compra d’un convent

L’Ajuntament de Girona descarta l’adquisició del convent de les clarisses caputxines
J. Ferrer

L’Ajuntament de Girona i la Diputació de Girona havien mostrat anys enrere interès en l’adquisició d’un dels equipaments buits del Barri Vell, el convent de les clarisses caputxines, que és d’una orde religiosa. Fonts municipals veuen ara inviable l’adquisició. “No es planteja cap operació de compra del convent ni s’ha plantejat mai de manera seriosa.”

El dijous 17 de juny, en un els debats del procés de participació, batejat amb el nom de Per un Nou Vell, l’exregidora del PSC a l’Ajuntament de Girona Isabel Salamaña va convidar l’Ajuntament a comprar el convent, ara en desús, i va assegurar que valia dos milions d’euros.

L’equip de govern treballa amb uns comptes municipals prorrogats i amb la voluntat d’invertir més de tres milions per comprar habitatge i atendre demandes socials. “Quant a inversions, és un assumpte pressupostari i s’hauria de mirar”, afirma la regidora del Barri Vell, Maria Àngels Cedacers (ERC). “La ciutat té més de 100.000 habitants i s’han de tenir en compte els problemes [globals] econòmics i socials.”

L’edil de Ciutadania recorda que hi ha projectes en marxa per millorar l’accessibilitat al Barri Vell i possibilitats que veïns utilitzin espais verds com un de pròxim a l’edifici de les Àligues amb acords amb la Universitat de Girona.

Al servei dels veïns

Itziar González diu que escolta tothom i que no ha vingut “a influir”
Creu en la cooperació entre agents en processos “de baix a dalt”
J. Ferrer

Itziar González Virós (Barcelona, 1967) condueix el procés participatiu del Barri Vell de Girona. González té un estudi propi, amb el subtítol d’Arquitectura Social –diu–, i es dedica a la rehabilitació. “Només faig rehabilitació, vaig fer el jurament hipocràtic que no faria obra nova i no n’he fet mai. He fet rehabilitació en el món rural, molt a la Garrotxa, i molt amb els veïns”, explica.

A González la va anar a buscar l’associació de veïns del Barri Vell. Llavors va contactar amb els residents i amb els tècnics de l’Ajuntament per tal de, fruit de la cooperació, debatre per on es podia reconduir la preocupació dels vilatans sobre l’accés a l’habitatge i l’increment de pisos turístics. “Són processos de baix a dalt. Els meus clients sempre són associacions veïnals o ciutadanes. Al final, hi ha vegades en què puc presentar al concurs i implementar algun projecte.” És el cas de Girona.

Com a guanyadora d’un concurs públic, González ha treballat intensament en l’últim mes i mig amb debats, grups de cooperació en línia i fins a cinc rutes pels carrers del barri –els dissabtes– per conèixer equipaments i parcel·les buides. “És un diàleg per no fer de víctima. Es farà una diagnosi objectiva, d’una banda i de l’altra. Els trec els temes que s’han de tractar. No vinc a influir, escolto els uns i els altres.” Les propostes es presentaran dimecres que ve.

En un dels debats al Col·legi d’Arquitectes, una de les qüestions abordades ha estat que els equipaments buits siguin per a allotjament. “La llei de l’habitatge permet en sòl d’equipament desenvolupar habitatge de serveis tant públic com privat. El problema és que si ho fa un privat al cap d’un temps pot tenir la temptació de desafectar aquest equipament i convertir-lo en residencial.” L’habitatge de servei [o dotació d’habitatge] és per a col·lectius –diu González– que no tindrien manera d’accedir-hi o col·lectius molt especials, com ara gent gran o joves que no ho poden fer, o de vegades treballadors temporals, del món de la restauració, del sector hoteler, o que fan les collites de fruita.

Com a antiga regidora del districte de Ciutat Vella de Barcelona, l’arquitecta va demanar (fa més tretze anys) que s’inclogués en la llei de l’habitatge de Catalunya un article sobre els habitatges d’ús turístic per intentar “posar-hi control i mesura”. En el districte barceloní uns 90.000 veïns se’n van anar en deu anys després de la irrupció d’un tipus d’indústria turística “més intensiva, més organitzada” i amb ús molt gran de les terrasses i de l’espai obert, recorda. Abans de la pandèmia, hi havia crítiques per l’augment d’habitatges d’ús turístic (HUT) al Barri Vell.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Espanya registra 26.689 nous casos de Covid-19 amb 46 defuncions més des de dimecres

Madrid

La 080 Barcelona Fashion reuneix 22 dissenyadors en una edició 100% digital la setmana del 25 d’octubre

barcelona

L’Observatori Contra l’Homofòbia registra un 40% més d’incidències lgtbifòbiques des de principi d’any

barcelona

163 centres residencials de serveis socials tenen algun cas actiu de Covid-19 entre els usuaris

barcelona

Catalunya es manté en la zona de màxima alerta al mapa de la UE amb una incidència setmanal superior als 1.500 casos

Brussel·les

Argimon fa una crida perquè les embarassades es vacunin

barcelona

El jutge acaba la investigació contra Shakira i l’acusa de defraudar 14,5 milions en impostos

barcelona

Es creen 4.215 noves places d’FP de grau mitjà per fer front a un increment de la demanda del 23%

BARCELONA

El TSJC avala la pròrroga del toc de queda a 163 municipis fins al 6 d’agost

barcelona