Societat

La Covid-19, en dades

Una anàlisi de diferents indicatius econòmics permet constatar com la pandèmia ha tingut un impacte comparable a la crisi del 2008

La cinquena onada frena l’efecte de la vacunació i ajorna una mica més l’inici de la remuntada

Una anàlisi dels principals indicadors econòmics de Catalunya permet albirar l’impacte que ha tingut sobre l’economia catalana la crisi de la Covid-19. Amb una caiguda global del PIB de l’11,5%, el doble que a la zona euro, les cambres de comerç i el mateix president Pere Aragonès han alertat ja que aquesta cinquena onada, amb una incidència acumulada de contagis entre els menors de 50 anys que supera tots els pics de les onades anteriors, impedirà que el turisme, un dels sectors més afectats per la pandèmia, pugui de moment esdevenir un dels motors de la recuperació i, per tant, que els efectes demolidors d’aquesta crisi, comparables en molts aspectes amb els de la crisi financera del 2008, duraran més del que semblava quan va acabar l’estat d’alarma, fa un parell de mesos.

És cert que en el mercat laboral els pitjors moments d’ERTO ja han passat. Al llarg de tot aquest període s’han obert 137.337 expedients de regulació temporal. L’abril de l’any passat, en el pic de la primera onada, va arribar a haver-hi 590.265 persones en aquesta situació a Catalunya, una xifra que s’havia reduït a 4.896 persones aquest mes de juny. I pel que fa a l’índex d’ocupació, si el febrer de l’any passat hi havia 395.214 desocupats i un any després, el febrer d’aquest any, la xifra havia superat el mig milió (concretament hi havia 512.290), la fi de l’estat d’alarma va permetre recuperar una mica el nivell d’ocupació i el mes de juny el nombre d’aturats ja s’havia tornat a situar per sota del mig milió, amb 445.862 persones. Encara, però, hi ha un desequilibri de 50.648 persones més per assolir el nivell d’abans de la pandèmia.

Tancament d’empreses

La crisi de la Covid ha impactat també molt durament sobre les empreses. Es calcula que un 8% han hagut de tancar, un percentatge fred que en nombres reals vol dir que han abaixat la persiana 20.000 empreses a Catalunya, que són pràcticament les mateixes que ho van fer durant la crisi financera de l’any 2008.

La davallada és també important en importacions i exportacions, amb un 18,2 i un 10,3% menys respectivament, i en el cas de la inversió estrangera directa la reducció ha superat el 22,5%.

Pel que fa al consum, el balanç també és negatiu, amb una caiguda de l’11,2%, que va situar les despeses mitjanes de les famílies en nivells de l’any 2014. Les baixades més pronunciades van ser en restaurants i hotels, que van presentar una taxa anual negativa del 40,5% a causa de la disminució de la despesa. Les estadístiques de l’any 2020 que ha publicat l’INE ha segmentat l’any 2020 en tres períodes: fins al març del 2020, el de confinament (del març al juny del 2020), i el de l’anomenada “nova normalitat” (a partir del mes de juny del 2020). L’anàlisi de les dades permet constatar que la despesa mitjana de les llars durant el confinament va disminuir un 28,2% respecte al mateix període de l’any 2019. Amb la “nova normalitat” la despesa mitjana va créixer un 24,0% més respecte al confinament. Però tot i així va ser un 13,7% inferior a la del mateix període del 2019. Els sectors més afectats durant el confinament pel que fa al consum van ser el de vestit i calçat i el de restaurants i hotels, amb una caiguda en la despesa del 81% respecte al període previ. El transport (-46,1%) i l’oci (-44,3%) van tenir també importants davallades. L’únic sector on va augmentar la despesa durant el confinament va ser l’alimentació (amb un increment del 14,1% respecte al període previ) i les comunicacions (1,3%).

Es dona la circumstància que l’any 2019 les llars havien recuperat el nivell de despesa anterior a la crisi financera del 2008, un període en què la despesa mitjana es va reduir de mica en mica fins a arribar al seu mínim el 2014. Després va començar la recuperació i per tant es pot afirmar que, com a mínim, pel que fa al consum, la pandèmia ha provocat un salt enrere de sis anys en una sola anualitat.

Entre els aspectes positius hi ha que, tot i que entre el 5 i el 10% dels comerços han hagut de tancar, el tancament persistent dels grans centres comercials ha produït un retorn al comerç de proximitat. El que no queda clar és si és una reacció conjuntural o un canvi d’hàbit.

Pel que fa al turisme, un dels motors de recuperació previstos, juntament amb la capacitat d’estalvi de les famílies, que sí que ha crescut en aquest període, l’impacte ha estat catastròfic. L’any passat van arribar 15,387 milions menys de turistes a Catalunya i la despesa provinent del turisme va caure entre un 80 i un 90%. El trànsit aeri al Prat va caure un 75%. Aquest 2021 s’esperava una remuntada amb la vacunació, però per Setmana Santa ja va haver-hi una caiguda dels vols del 80% i aquest estiu les previsions són molt pessimistes després de l’impacte de la cinquena onada, que ha obligat a imposar el toc de queda en 161 ciutats. S’especula que les operacions aèries no tornaran a nivells de prepandèmia com a mínim fins a l’any 2026.

Però com en qualsevol crisi també hi ha una part positiva. En aquest cas els experts destaquen com a important factor de transformació, a banda de la important injecció, el fet que s’hagi accelerat la transformació tecnològica de moltes empreses, que ara estan més ben preparades per ser competitives en un món cada cop més digitalitzat. Segons alguns estudis, la Covid ha provocat un avançament de deu anys en la digitalització.

LA XIFRA

590.265
persones
han arribat a estar en ERTO. El pic va ser a l’abril, però ara encara hi ha 4.896 persones en aquesta situació.

LA DATA

2014
En aspectes
com el consum, la pandèmia ha significat un salt enrere de sis anys en només dotze mesos.

Un total de 831.289 contagis i 22.318 defuncions

Des del seu començament, el març de l’any 2020, la pandèmia de coronavirus ha causat a Catalunya més de 831.289 contagis confirmats amb prova PCR o antígens i 22.318 morts. En aquest període hi ha hagut cinc onades importants, amb pics de transmissió el juliol i l’octubre de l’any passat i també el gener d’aquest any i aquest mes de juliol, amb xifres de contagis i risc de rebrots mai vistos fins ara i que ha afectat sobretot gent jove, menors de 30 anys i gent no vacunada. La incidència acumulada en 7 dies s’ha situat per sobre dels 800 casos per 100.000 habitants i entre els joves de 20 a 29 anys ha arribat a 1.700 casos per 100.000 habitants, dada que supera 12 vegades el límit de risc molt alt fixat pel Ministeri de Sanitat. Pel que fa a vacunació, més de la meitat de la població té la pauta completa i més del 69% ja ha rebut la primera dosi. Aquesta setmana es van superar els 8 milions de dosis administrades.

Baixant del mig milió d’aturats

El gener d’enguany, més de mig milió de persones estaven en situació de desocupació a Catalunya, en gran part pels efectes de la pandèmia en l’activitat econòmica. Si bé el mes de juny d’enguany es va aconseguir baixar del mig milió i la xifra quedava en les 445.862 persones desocupades, el cert és que la crisi sanitària ha sumat més de 50.000 nous aturats. Així ho demostren les estadístiques, que apunten que el febrer del 2020, abans de la crisi, la xifra de persones sense feina era de 395.214, però que 16 mesos més tard, el juny del 2021, la xifra pujava fins als 445.862 aturats. El sector serveis, amb àrees tan afectades com el comerç, la restauració i el turisme, és el més perjudicat.

Més de 137.000 expedients

La pandèmia ha deixat una xifra de més de 137.000 expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO), que s’han convertit en el mecanisme que ha permès salvar les plantilles i evitar els acomiadaments massius per la pèrdua de l’activitat econòmica. Només entre el març del 2020 i el febrer del 2021, dotze mesos exactes, el nombre d’ERTO va ser de 135.867, però entre el març del 2020 i el juny d’enguany, la xifra ha pujat fins als 137.337. Quant a nombre de persones afectades per ERTO, al juny van ser 4.896, però el màxim es va assolir l’abril del 2020, amb un total de 590.265 treballadors en aquesta situació. Els experts preveien que a l’estiu es revertiria aquesta situació.

El comerç, un any a la corda fluixa

La Unió d’Entitats de Retail de Catalunya (Retailcat) calcula que a causa de la pandèmia han tancat entre un 5 i un 10% dels 95.000 comerços del país que hi havia. Des que va començar la pandèmia i l’estat d’alarma haurien tancat entre 4.750 i 9.500 botigues, a conseqüència dels llargs mesos de restriccions. Les poblacions més petites han pogut aguantar més que les localitats que depenen del turisme, com Barcelona, on també ha estat dramàtica la situació de la restauració. El tancament persistent dels centres comercials ha fet que molts consumidors hagin anat als comerços de proximitat, al centre de les ciutats o als barris.

El trànsit a l’aeroport va caure un 75%

El 2019 l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat va registrar un rècord històric amb 52,6 milions de passatgers. El 2020 també va ser un any de rècord, però per baix, amb 12,7 milions de passatgers, la qual cosa va representar una davallada del 75%. Les xifres d’aquest 2021 tampoc no apunten a una recuperació: per Setmana Santa es van operar un 80% menys de vols que el 2019. Aquest estiu havia de ser bo pel bon ritme de la vacunació, però amb la nova onada i l’augment dels contagis s’espera que milers de turistes es facin enrere. La previsió és que la mobilitat i el volum d’operacions prepandèmics no es recuperin fins al 2026.

El turisme va caure en picat per la dependència dels visitants internacionals

Xifres exactes: el 2019 van venir a Catalunya 19,362 milions de turistes estrangers, el 2020 en van venir 3,975 milions, és a dir 15,387 milions menys. La caiguda del turisme és una de les conseqüències econòmiques que ha afectat més el nostre país, que, ara com ara i quan la situació començava a revertir-se, ha tornat a quedar estancada arran de l’augment desenfrenat de contagis. Catalunya està pintada de color negre en el mapa d’Europa, amb la pitjor xifra de contagis, i la UE ja demana que ni s’entri ni se surti del país. L’any passat va salvar els empresaris del sector el turisme interior i en algunes zones, com el Pirineu, l’estiu va ser fins i tot molt bo. Però la dependència del turisme internacional és molt gran, sobretot al destí Barcelona i també a la costa, des de Lloret a Salou, on segons la Confederació Empresarial d’Hostaleria i Restauració de Catalunya, ConfeCat, s’acumulen el 90% de les places hoteleres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

FGC preveu restablir dilluns al migdia el servei a tota la línia Barcelona-Terrassa

Barcelona

Argimon: “En aquesta sisena onada òmicron no tindrà una incidència important”

Àger / Barcelona
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Més sol i menys vent

Barcelona
VÍCTOR CUSÍ
PRESIDENT D’EOLICCAT

“No veiem que el decret doni l’impuls que necessitem”

barcelona

Intercanviant experiències per potenciar el talent femení

barcelona
MOHAMED EL AMRANI
EMPRENEDOR, COMUNICADOR I ACTIVISTA SOCIAL

“Tenim capacitat de resiliència”

girona

Les adopcions no s’aturen

barcelona

Torna el Mercat Medieval a Vic amb retocs per la covid

vic
societat

Més pressió per als hospitals, que tornen a xifres del setembre